ON VIU EL SOL

Ahir, després de passejar-nos pel Mercat Central de Santiago, segons diuen el cinqué més bonic del món, varem volar cap al Nord fins a Calama, una ciutat feta de pols, miners i aventurers. Al petitíssim aeroport lloguem un cotxe i ens dirigim a San Pedro de Atacama, 1000 habitants, casetes baixes de fang que es confonen amb el paissatge i gent de pell fosca que camina sense presses. Pel camí, una extraordinaria carretera envoltada de formacions rocoses i la companyia omnipresent dels volcans. Alguns com el Laskar fumeja uns eterna fumarola blanca. Molt poc transit rodat, grans camions, immensos, carregats de salitre. La regió és famosa per la mineria, per les grans explitacions mineres i pel paissatge, clar. Actualment, la majoria viu del turisme que atret per la inhospita bellessa de l'entorn, l'escull com a destí. Ens parem a la Vall de la Lluna, que com el seu nom indica, és un paissatge lunar amb muntanyes i muntanyetes cobertes de sal. En arribar a San Pedro, trobar l' hostal en un embolic de carrerons polsegossos sense indicacions se'ns fa difícil. Amb l'ajut d'una venedora de verdures i un camioner, molts simpàtics, ens en sortim. El nostre habitatge, com tots, és supersenzill però  els hostalers, una parelleta jove que s'ha traslladat al Nord a fer-se un futur, són molt amables i ens fan sentir com a casa.

Santiago de Xile

Bé doncs, ja som a Santiago de Xile. La capital de Xile que és entre mig dels Andes i de la Serralada litoral. tot i així i tret de dos turons el paissatge urbà és pla. La primera impressió és la d'una ciutat vital que presenta interessants edificis del XIX força malmesos i poc cuidats, al costat de monstruosos edificis sense personalitat dels anys 80. M'ha cridat molt l'atenció que es construeix molt. Nous edificis i restauracions arreu. Això per les nostres terres ja es veu poc. 

Estem hospedats al Hostal Plaça dArmes que és a la Plaça d'Armes, el cor històric i neuràlgic de la ciutat. La catedral de Santiago la presideix majestuosamnet. Tot el dia hi han hagut manifestacions i pparlaments. També hem vist molts de policies , alguns amb gossos i alguns cavalcant uns magnífics cavalls que duien una mena de sabates de cuiro per no fer soroll i no relliscar amb el paviment. Es passejaven majestuosament entre la gentada.

Aquest viatge va començar ara fa nou mesos amb una visita a la llibreia Altair de Barcelona per comprar guies i revistes de Xile i Argentina. D'aleshores ença, moltíssimes hores penjats de l'ordinador per comprar bitllets d'aviò, de bus, llogar cotxes, reservar hotels i cabanyes, consultar mapes de carretera , ciutats, poblets, llogarrets, illes, muntanyes, llacs, passos fronteres i moltes coses més que ens permetran, passant per Santiago de Xile, desert d'Atacama, Illa de Pasqua, Araucania, creuament dels Andes i estret de Magallanes, anar fins a Ushuaia on ens esperen la Gisela, en Pablo, la Juliana, en Martí, la Karina i en Martín.